12 de nov. 2010

Las enseñanzas de Ptahhotep


Ptahhotep que significa Ptah està en plenitud era el nom del visir del faraó Isesi, últim rey de la V dinastia egípcia ( segle XXIV a.n.e. 2400ac). Ptahhotep va ser Inspector dels Sacerdots de les piràmides de Isesi, Niuserre i Menkauor, i entre els seus títols més destacats cal citar el de Sacerdot de Ma’at, que seria comparable al d’un ministre de justícia actual. A l’Antic Egipte Maa’t era un concepte que englobava totes les virtuts que permetien conserva l’orde emparat en la veritat i la justícia.

Ptahhotep ha passat a la història per ser l’autor d’unes ensenyances catalogades com unes de las grans conquistes espirituals de la humanitat. Escrites fa més 4000 anys les Ensenyances de Ptahhotep assenten els fonaments morals requerits per a la convivència pacífica entre els sers humans. Van ser redactades amb la intenció de l’autor d’instruir al seu fill i varen ser reescrites durant segles per preservar la seva saviesa.

En total s’han conservat 37 màximes, moltes d’elles de plena actualitat i que encaixen perfectament amb el pensament maçònic. Cal recordar que per a molts el déu Ptah és una representació de G.·.A.·.D.·.U.·. i els seus sacerdots els primers maçons, per tant les Ensenyances de Ptahhotep no deixarien de ser els pensaments d’un antic maçó que va viure fa 4500 anys.

El nom de Ptah significa “El Creador”, sobirà de tots els deus per haver creat el món per mitjà de la paraula. Era originari de Memfis, capital del Regne Antic i on a partir del Regne Nou va compartir triada amb la seva esposa Sejmet i el seu fill Nefertum. També se’l coneixia amb el nom de “Senyor de la Màgia”, “Senyor de la Foscor” i “Senyor de la Veritat”. Fou el patró de les arts i els oficis, protegia als picapedrers, paletes, escultors, ferrers, artesans i artistes. Va ser el creador dels altres deus locals i el constructor de les seves ciutats.

El Clero de Ptah fou de tradició molt antiga i apareix força documentat durant la IV Dinastia (2613-2494 a.n.e.), època en la qual es van construir les grans piràmides. L’origen d’aquests sacerdots cal cercar-lo en el camp de les arts i l’arquitectura, doncs se sap que eren els encarregats de supervisar les obres de construcció de piràmides i temples. El Súmmum Sacerdot de Ptah era qui ostentava el títol de Mestre Constructor i tenia al seu càrrec tota una sèrie de mestres artesans organitzats en el que podria ser el primer gremi, escola o taller conegut a la història.

Al Clero de Ptah també se li atribueix la pràctica dels misteris egipcis, concretament els anomenats Misteris de Isis i Osiris. Aquests misteris tenen força paral·lelismes amb la tradició maçònica actual, doncs realitzats sota jurament de màxima discreció, estaven inspirats en la mort i resurrecció, en aquest cas d’Osiris. Els iniciats en aquests misteris eren sotmesos a diverses purificacions i cerimònies ritualístiques que els permetien accedir progressivament als diferents graus del coneixement ocult.

Fitxa tècnica

Título: Las enseñanzas de Ptahhotep.
Autor: Dieter Kurth.
Traducción: Javier Alonso López.
Publicado por: Alderaban Ediciones, S. L.
Nº Páginas: 117.
Fecha de Publicación: 2002.
I.S.B.N.: 849541418X.
Precio: 9,50 Euros.

Més informació

El Asno de Oro de Lucio Apuleyo


La historia autobiográfica de la transformación en asno de Lucio, un acaudalado comerciante corintio, y las tribulaciones que padece hasta recobrar su forma humana constituyen el hilo argumental de El asno de oro (también conocido como Las Metamorfosis). La novela fue compuesta en el periodo de madurez de su autor, Lucio Apuleyo (siglo II d.C., natural de Madaura, en el Norte de Africa).


En “el asno de oro” Lucio sufre una metamorfosis. Es transformado en asno por Fotis, una criada, fruto de un accidente. Tras esta metamorfosis, el animal a pesar de conservar sus facultades humanas carece del don de la palabra. Así sufre una serie de adversidades, cada cual más penosa y pasa por varios amos hasta recuperar por fin su condición humana. Esto sucede gracias a la intervención de Isis, ya que en una procesión que se realizaba en honor a ésta, Lucio (asno) comió pétalos de rosas lo que le devolvió su condición humana. Agradecido Lucio se pone al servicio de la diosa Isis y se hace iniciar en sus sagrados misterios.

La novela es uno de los pocos testimonios históricos que describen las ceremonias iniciaticas basadas en los misterios antiguos, en este caso en los egipcios. En el capítulo XI el lector puede seguir el camino iniciatico de Lucio desde que despierta a la existencia del conocimiento secreto y pide penetrar en sus augustos misterios a través de la iniciación. Un proceso que ha perdurado hasta nuestros dias a través de la tradición masónica dónde el candidato al igual que Lucio descubre la orden, llama a las puertas de ella y una vez es aceptado se ve conducido a los infiernos para recrear el ciclo de la muerte y resurrección del hombre nuevo. Su periplo continuará con la purificación necesaria antes de recibir la primera de las tres iniciaciones. Cabe recordar que tres también són las ceremonias y grados actuales de la masoneria azul o simbólica.

Fitxa tècnica:
Apuleyo, Lucio, (aut.)
Masiá Moreno, Jesús; Navarro Aljibe, Miguel; Gail Gil, Teresa, (tr.)
Masiá Moreno, Jesús; Navarro Aljibe, Miguel; Gail Gil, Teresa, (adapt.)
Ediciones Tilde, S.L.
1ª. ed. , 2ª. imp.(06/2004)
144 páginas; 21x14 cm
Idiomas: Español

ISBN: 8495314177 ISBN-13: 9788495314178
Encuadernación: Rústica